12/16/2005

els nous boletaires

Fins fa poc, jo, absolutament negat pel món del bolet en el seu hàbitat natural, em preguntava el motiu de l’èxit en tot el país (quota del 32,4 %) d’una sèrie que em semblava d’una especialització extrema. No només això, sinó que el llibre del programa s’ha convertit en líder de vendes entre els de no ficció. I encara més, “El Períodico” ha anat publicant una guia que ha tingut una excel·lent acollida. En fi, que segons deixava entreveure el professor Boada, mitja Catalunya, com un exèrcit imparable de caçadors aficionats de recompenses sense cap visible, s’ha llançat als boscos del país a la captura dels innumerables premis que es prometen. No importa que les inclemències del temps facin de la cerca un sacrifici titànic. Tampoc no és té en compte que trobar a finals de la tardor bolets propis de la primavera s’acosta més al concepte de miracle que al de realitat tangible. La gent, famílies senceres, busca, remena, no desespera.

Un fenomen tan multitudinari, escèptic com sóc, no em semblava únicament conseqüència de l’entusiasme provocat pels mitjans -fins i tot en un país tan amant del rovelló com el nostre, els excessos són sospitosos-, de manera que, després d’una investigació exhaustiva intentant arribar als veritables orígens, he trobat que Jaume Arnella –qui ho havia de dir- m’ha proporcionat la clau d’aquest comportament, d’aquest misteri. És tracta simplement d’un cas de sublimació -i la cosa ja ve de lluny- que podreu entendre si teniu la paciència d’anar més enllà dels primers compassos d’aquesta cançó entre l'havanera i la sardana.


Powered by Castpost


Ja ho heu escoltat. No és estrany que en la situació delicada de Catalunya -i dels Països Catalans- en aquest moment el nombre de boletaires hagi augmentat espectacularment. Quan tot es normalitzi, quan s’acabin les crispacions, el boletaires aficionats tornaran a casa i els boscos seran dels de sempre, dels professionals. És qüestió de temps. Amén.


Un breu sobre Jaume Arnella, cantant sense data de caducitat que aquest mateix any ha enregistrat Jaume Arnella Cap i Cua . Va començar a ser conegut l’any 1967 amb el Grup de Folk, el segon desembarcament important de cantants en català després de la guerra (el primer havia estat el dels Setze Jutges). Més tard va formar part dels Sapastres, la Cobla Cotofluix i l’orquestrina Galana. L’any 1973 va iniciar la seva carrera en solitari. Si necessiteu més informació, comenceu per aquí.



2 Comentaris:

Anonymous Anònim said...

No home, no. L'Arnella no en té ni idea. El boletaire és per a un estudi antropològic. Venim (o som, encara) dels predadors, que no ho saps?
Boletaires, escopetaires, pescaires, grimpaires, funcionaires...
Perejoan

4:36 p. m.  
Blogger pere said...

Això era abans, Perejoan. Has de convenir amb mi que és impossible que després de tants anys de víctimes hagin aparegut tant predadors. Els predadors naixen, no es fan amb guies gastronòmiques. Res, ovelles amb pells de llop.

5:33 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home